La melancolia del turista és una peça de ‘Teatre Documental d’Objectes’. A través de coses reals, trobades a una investigació de camp, del seu passat i de les històries de les persones que les van envoltar, es construix un relat sobre les expectatives i il·lusions que genera un viatge.
Les imatges mentals han d’enfrontar-se després a la realitat de la destinació, generant una malenconia sobre l’imaginat. La peça oferix una mirada crítica, però també poètica, sobre el que rodeja al paradís de les vacances, aqueix mite que alimenta la fantasia durant tot l’hivern.
Teatre Documental d’Objectes
La melancolía del turista és una delicada proposta de ‘Teatre Documental d’Objectes’, un subgènere que han creat Shaday Larios i Jomi Oligor, els integrants d’esta companyia sorgida d’unir a Microscopia Teatre (Ciutat de Mèxic) i Jomi Oligor, de Hnos Oligor (Navarra).
La melancolía del turista és una galeria de miratges sostinguda en allò que està al darrere d’un paisatge sublimat.
Una visió que ja no existix o que mai va existir. Un estat de les coses que es difumina en el temps i que, de vegades, reviscola gràcies a residus de la memòria i de certes resistències.
Sorgix d’una recerca per alguns llocs turístics dels que hem recuperat instants i objectes que parlen de l’ascens i la caiguda d’eixa fantasia.
La melancolía del turista es una proposta escènica documental, de teatre sorgit a través dels objectes de persones anònimes. Ficció i realitat s’integren per a conformar un discurs ple de creativitat i tendresa.
Després de l’èxit del seu primer espectacle conjunt, La máquina de la soledad, amb una llarga gira que va incloure diversos països llatins, Jomi Oligor i Shaday Larios han anat creant escola. A través de tallers, laboratoris i un llibre estan difonent els mètodes creatius i expressius del ‘Teatre Documental d’Objectes’.
“Quan ens trobàrem, ens vam adonar que era un tren que no podíem deixar passar. Ens entenem sense paraules, Shaday aporta la part dels textos, la dramatúrgia, va filant tot el que ocorre a l’escenari. I jo porte la construcció de l’escenografia, preparar les llums, les miniatures i mecanismes…”, explica Oligor, descrivint la posada en escena d’uns espectacles que poc tenen a vore amb el clàssic concepte de teatre.
La furia de la ola Horizonte Jomi Ola y vapor Shaday
